Libertá
I pensar que es pot desitjar
que el cel es trenque en mil parts,
que el que és hui no siga demà,
que el que és no siga res de res.
Que jo tinc dins la fúria del vent
que ningú pot parar, i vol eixir
amb un impuls fortíssim i violent
tancat en una caixa de gent
que no vol entendre ni entendrà mai
el que es aquesta presó de sofrir.
Vull ser un huracà imparable
que viatge per mig dels núvols,
o potser una ona furiosa
que trenque travessant les roques.
Allà on els esperits i la natura
es junten, passant per les muntanyes,
el bosc, aquella cova infinita,
on no hi ha res mes que aquell pany,
que no se si es pot obrir…
Advertisement
aetivxterry
